EXCURSIÓ A CASTALLA.

Com que a primer A no vam arribar al vuitanta per cent no hem pogut anar al campament Fontés . Cap problema ,Víctor Vidal de primer E ens ha fet una bona crònica.

Escric

UN DIA DE CAMPAMENT

E l viatge que vam fer el dimecres 30 de març, va ser a un campament anomenat ''Fontés'' a Castalla. Al principi, els meus companys i jo estàvem nerviosos pero pel camí se'ns va passar. Quan vam arribar allí, el primer que férem va ser deixar les maletes o els ''macutos'' a les cabanes. Després ens vam presentar als monitors, per poder anar a veure el campament.

Quan vam finalitzar vam anar a passejar per les afores del campament. Un amic meu i jo anàvem menjant raïm de pastor pel camí, però encara estava verdi molt agre.

Quan quedava poc per arribar, Sergi i una companya meua anomenada Claudia e van caure dins d'un bassal, i mare meua! Es van embrutar de fang fins al cap! Al tornar ens trobârem amb una sorpresa , estava Casimir! Ell ens va dir que podíem fer all-i-oli per al sopar. Ens ho explicà a la perfecció, però a mi no em va ixir molt bé. Aleshores Casimir m'ajudà i, segons ell, estava bo. Vam sopar carn torrada amb verdures també torrades. Estava tot deliciós i vam gaudir d'aquella nit com ninguna.

A l'hora d'anar-nos-en a dormir ens vam acomiadar tots.

Nosaltes entràrem a la nostra cabana i ens vestírem per dormir. Jo em vaig alçar a les 6 del matí i els demés s'alçaren un quart més tard. A eixes hores va vindre Aaron a la nostra cabana i ensho passàrem molt bé. Quan vam ixir feia frescoreta però vam agafar jaquetetes i vam ixir. A les 8, volíem despertar a les xiques, però algunes ja estaven despertes.

Quan els professors s'alçaren, ens van dir que arregussàrem les cabanes perque passarien revisió. És clar que qui tinguera la cabana més ordenada tindria un premi que seria fer totes les proves i menjar abans que ningú. Però on hi ha coses bones hi ha de males, així que qui tinguera la cabana més bruta passaria tot al contrari: farien las proves i menjar els últims. Per sort això no va passar a la nostra.

Després de desdejunar se n'anàrem a fer <>. Després esmorzàrem i férem una cova. Quan vam acabar de fer la cova vam anar al llaguet a fer piragüisme. Quan vam acabar estavem mullats però ens en vam anar a unes altres coves. Aquestes coves estaven plenes d’un fang que cada volta era més blanet. Quan vam ixir estàvem tots bruts! Llavors ens vam canviar i vam dinar. Per a dinar n’hi havien macarrons, estaven molt bons. A l'acabar se n'anàrem a fer <> que era una xarxa per creuar un barranc. Era la mar de fàcil ja que anaves segur. A l'acabar ens en vam anar a les cabanes per agafar-ho tot per muntar a l'autobús per vindre a casa. Van ser unes magnífiques vacances!.

Ës una llàstima que els altres primers no vingueren amb nosaltres.Esperem que a l’any que ve no torne a passar el que ha passat enguany.

QUÈ PASSARIA SI LA MEUA FAMÍLIA I JO MARXAREM A ALEMANYA?

Aquesta suposició va ser realitat per a moltes famílies als anys seixanta de segle passat. De molts pobles de la vall van marxar molts homes i algunes dones cap a Alemanya a treballar a les fàbriques de cotxes o les fundicions metal.lúrgiques .

Any 1920, emigrants valencians a l'Argentina


Algunes famílies es van endur els seus fills encara menuts.Com degué ser la integració dels fills a l’escola i a la societat?.

Aquells xiquets i xiquetes quan van arribar no coneixien ningú, tampoc entenien ni sabien parlar alemà. El clima d’aquell país és molt diferent al nostre, alguns hiverns baixen a més de dotze graus sota zero. Les festes també diferixen molt, no fan moros i cristians com ací.No era fàcil traure una xica a ballar en les festes dels pobles si no li podies dir ni qué bonica eres!.

Aquests darrers anys ,a la vall també n’hi hagut faena extra.Van vindre famílies de diversos llocs del món a treballar i els seus fills i filles són alumnes i companys nostres al J. Segrelles.

Per cert, J. Segrelles també va emigrar a Catalunya i als EE:UU.Però anem al gra!. Com anàvem dient, han vingut alumnes d’altres països a l’institut. Els nouvinguts ...com s’han adaptat? . Els companys que venen de Sudamèrica tenen l’avantatge de entendre almenys el castellà però i els que venen de Ucraïna, Romania o....? I els que venen de països on no utilitzen les mateixes lletres que nosaltres?.

A classe hem fet alguns ESCRICS sobre el tema. Els alumnes que han nascut i s’han criat ací han fet un exercici d’EMPATIA( s’han posat en lloc des nouvinguta) i han descrit hipotèticament com es sentirien si demà mateix estigueren en Alemaya visquent.

Els alumnes que han vingut des del seu país de naixement han explicat com els ha anat, com s’ha sentit què han fet per “estar” amb tots.

Hem triat dos fragments de dos escrics de dos nouvinguts.

En aquests escrics no direm el nom dels autors dels textos per respecte a a la seua intimitat.

Vinga! Ja tardem massa!

ESCRIC NÚMERO 1:

“Vinc d’un xicotet i bonic país anomenat Bulgària ,la seua capital té nom de dona , Sofia.Les coses allí no anaven molt bé.La meua família va decidir anar a un país on hi haguera faena. I ens en vam vindre cap ací.

Fa quatre anys i tres mesos que estic ací. El primer dia d’escola em semblava tot molt estrany , tots em parlaven i preguntaven coses però jo no entenia res. Estava en quart amb una cosina meua que tenia la meua edat.

A l’hora del pati no sabíem qué fer, els professors s’acostaven a nosaltres ens parlaven però nosaltres els miràvem amb cara de tontes perque no enteníem res.

I aixina van passar tres o quartre mesos fins que vam començar a entendre i a parlar en valencià.

Després, quasi cap xiquet ens feia cas perque erem estrangeres i passaven de nosaltres.Gràcies que tenia la meua cosina i podia parlar i jugar amb ella.

Al cap de dos anys ella va tornar a Bulgària i jo em vaig quedar sola.i vaig haver d’espavilar-me.A l’escola estava amb les xiques de la meua classe.i a voltes quedava amb elles Alguna vesprada entre setmana i el cap de setmana me`n’anava a Ontinyent amb la gent que coneixia allí.

Fa uns quants mesos que vaig començar l’institut,al principi no tenia ganes de vindre però després em va agradar ; vaig fer amigues i encara que és avorrit m`ho passe bé amb els companys de classe que m`han tocat.

Fa un any o per ahí no volia estar ací, volia anar-me’n al meu país però ara m’agrada més perquè he fet amics i m’ho passe bé amb ells.

ESCRIC NÚMERO 2: (Aquest text fer per un alumne xinés pertany al curs anterior anava acompanyat de dibuixos i estava escrit amb moltes errades i verbs en infinitiu. l’autor ja no ve a l’institut. Per nadal vam organitzar un campionat de ping pong a iniciativa seua)

Sentim-lo:

“Jo vaig nàixer en un poblet anomenat Shiag Teng a dos mil quilòmetres al nord de Pequín, a la Xina. Primer van vindre el meu pare i la meua mare a Madrid i la meua germaneta i jo ens van quedar al poble amb els meus avis. Jo m’alçava cada dia a les set per anar a l’escola .començava a les vuit, dinava a l’institut i després de dinar feia dos hores més de classe i, caminant, cap a casa.Tenia un amic que era el campió de ping pong de l’institut, si vosté vol organitzem un campionat ací.

Vosté em demana que explique alguna cosa sobre el meu poble. Mire, davant de casa dels meus avis n`hi havien camps de conreu. Quan inundàvem els bancals d’aigua per a conrear l’arròs i l’aigua baixava jo i la meua germana amb una cistella agafàvem els peixos que havien quedat en terra, al bancal, i els els portàvem als nostres avis i ells els guisaven.

A mi no m’agrada vindre a l’institut no entenc quasi res. L’ única clase que m’agrada és la de matemàtiques , jo ho entenc tot i diu el mestre que el meu nivell és molt bo.

Li tinc pànic a l’hora del pati .Me’l passe tot a la porta d’entrada esperant que toque el timbre per entrar, a més de que no sé parlar ni castellà ni valencià no crec que les meues històries li interessen a ningú. Si n’hi haguera una taula de ping pong ensenyaria als que volgueren a jugar.

A voltes em pregunte què haguera fet jo si un xiquet d’ací haguera vingut tot sol al meu institut a la Xina ..La veritat és que no ho sé.”.

Com a professor puc dir que em fa com.... una mena de pena vore gent solitària pel pati. No puc dir res més.

SALUT i a seguir fent ESCRICS!!!

FESTES

CARNESTOLTES MOLTES VOLTES

A primer d'ESO estem fent un ESCRIC sobre els carnavals. Anem a explicar quines han estat les disfresses més divertides, les més originals que hem fet a casa o a l'escola i quins els moments més divertits.

Els professors ho faran des del seu punt de vista com a organitzadors i nosaltres com a actors principals. Vinga, sense perdre temps! Anem-Hi!!.

A la nostra vall els carnestoltes havien estat prohibits durant els anys de la dictadura. Només el poble de Bèlgida es salvà d'aquesta prohibició i, mentre a la resta de la vall tot era tristesa i avorriment, a Bèlgida La Seca els homes es disfressaven de dones, les dones d'homes....

Les enfarinades , la música omplien de goig el poble del ferrer d'Enric Valor.

Ara es celebra el carnaval a la majoria de pobles de la Vall Blanca. A les escoles, el primer dia arriben el Rei de Carnestoltes i donya Carnal disfressats , amb unes quantes ordres estrafolàries i molta farina. Després de tres o quatre dies de disbauxa i rebombori ,ell és jutjat i condemnat a morir a la foguera amb gran tristesa per part dels alumnes. Quanta imaginació tenen els i les alumnes de les nostres escoles!!.

Com a mestre he vist moltíssimes disfresses diferents, per si us pot servir d'inspiració vaig a fer memòria:

Una classe de sisé, l'any 1998 es va disfressar de sanferminers; anaven amb pantalons i camisa blanca, un mocador al coll i un diari plegat a les mans. Amb dues bicicletes velles van montar un bou que feia por i tot. El bou anava rua amunt i rua avall empaitant "los mozos"i las "mozas".Quan van tornar a l'escola ,del bou, no quedaven ni les rodes.

Un altre any es van disfressar de nanets ,és una disfressa molt original ara voreu com es feia i es fa : fa falta una careta un, caputxo prou alt,una camisa, uns pantalons i dos coixinets..El caputxo té un forat a l'altura dels ulls i arriba fins a les mamelles. On els homes tenim la pelila ,tapat per una camisa, va un coixinet fent la panxeta. Els pantalons van de genoll cap avall. El segon coixí era i és un atrevit culet. Es molt difícil caminar; la meitat dels nans no van arribar com a nans a l'escola.

L'any que el petroler anomenat Prestige es va enfonar i va embrutar de txapapote les costes de Galícia la disfressa era un mono de faena blanc tacat amb alquitrà.

N'han fet de bones! I quan ens vam disfressar d'obrers de la construcció! Pel poble anàvem prenent mesures per arreglar voreres i fer cases. Sergi Martí que enguany és tutor de Primer D era l'encarregat d'obra i portava dues patilles pintades amb carbonet i al cap es va posar un mocador amb quatre nucs igualet igualet que feien els nostres iaios quan anaven al bancal.

Qui millor s`ho passaven eren els més menuts, tots igualets.Quanta faena feien les mestres. Amb quina il.lusió desfilaven per l'Avinguda de la Fira! I quines caretes les del seus pares i mares veient-los!.

És bonic ser una altra persona durant unes hores, es perd la vergonya i la vergonya cria ronya que és una malaltia de la pell molt desagradable.

Ës bonic el bon rotllo , divertir-se sense necessitat de beure alcohol o haver de fumar.

Ës bonic seguir la bromes de bon rotllo que ens fan els companys.

Vore riure els demés és molt bonic. Us ho assegure, a més vosaltres ja ho sabíeu!

Opine que és millor el fer-nos la disfressa que comprar-la; jo ho compare a la paella: si la compres la pagues, te la menges i au!. en canvi si la fas tu amb compayia dels teus amics i amigues t'ho passes bé encenent el foc, pelant les verdures, provant-la de sal, xarrant. Bé això és el que jo pense. Un altre dia, si voleu, ja en parlarem.

A l'escola poques voltes hem comprat els tratges, amb bosses d'escombreries (sense usar) cartrons, ampolles de plàstic ... hem creat. D'això es tracta de passar-os-ho bé.

Una volta, en París ,vaig vore una frase pintada en la paret que deia" LA IMAGINATION AU POUVOIR "(els que féu francès sabeu que això vol dir "LA IMAGINACIÓ AL PODER. Jo crec que enguany amb imaginació i sense necessitat de fer grans despesses ens ho passarem bé. Ja voreu com sí !

A la meua vida privada recorde que m`ho vaig passar molt bé un any a Pego . Un alumne em va deixar una tratge de fer misa de l'ermita de la qual el seu avi era sacristà. Mossen Casimir anava repartint estampetes i els presidiaris i malfactors s'agenollaven davant d'ell per a que els confesara. El carnaval crea situacions molt divertides.

En les Carnestoltes tot el món s`ho deu passar molt bé. Si es fan bromes s`ho han de passar bé el que fa la broma i el que és objecte de la broma. Si només s'ho passa bé el que la fa allò no és una broma, jo diria que, disculpeu-me la paraula, allò és una "caguerada".

Bé, us deixe, vaig a vore si arreplegue quatre caixes de cartró de la botiga de baix per a preparar-me una bona disfressa.

SALUT valents!.
SALUT valentes!