sábado, 19 de febrero de 2011

CARNESTOLTES MOLTES VOLTES


A primer d'ESO estem fent un ESCRIC sobre els carnavals. Anem a explicar quines han estat les disfresses més divertides, les més originals que hem fet a casa o a l'escola i quins els moments més divertits.
Els professors ho faran des del seu punt de vista com a organitzadors i nosaltres com a actors principals. Vinga, sense perdre temps! Anem-Hi!!.
A la nostra vall els carnestoltes havien estat prohibits durant els anys de la dictadura. Només el poble de Bèlgida es salvà d'aquesta prohibició i, mentre a la resta de la vall tot era tristesa i avorriment, a Bèlgida La Seca els homes es disfressaven de dones, les dones d'homes....
Les enfarinades , la música omplien de goig el poble del ferrer d'Enric Valor.
Ara es celebra el carnaval a la majoria de pobles de la Vall Blanca. A les escoles, el primer dia arriben el Rei de Carnestoltes i donya Carnal disfressats , amb unes quantes ordres estrafolàries i molta farina. Després de tres o quatre dies de disbauxa i rebombori ,ell és jutjat i condemnat a morir a la foguera amb gran tristesa per part dels alumnes. Quanta imaginació tenen els i les alumnes de les nostres escoles!!.
Com a mestre he vist moltíssimes disfresses diferents, per si us pot servir d'inspiració vaig a fer memòria:
Una classe de sisé, l'any 1998 es va disfressar de sanferminers; anaven amb pantalons i camisa blanca, un mocador al coll i un diari plegat a les mans. Amb dues bicicletes velles van montar un bou que feia por i tot. El bou anava rua amunt i rua avall empaitant "los mozos"i las "mozas".Quan van tornar a l'escola ,del bou, no quedaven ni les rodes.
Un altre any es van disfressar de nanets ,és una disfressa molt original ara voreu com es feia i es fa : fa falta una careta un, caputxo prou alt,una camisa, uns pantalons i dos coixinets..El caputxo té un forat a l'altura dels ulls i arriba fins a les mamelles. On els homes tenim la pelila ,tapat per una camisa, va un coixinet fent la panxeta. Els pantalons van de genoll cap avall. El segon coixí era i és un atrevit culet. Es molt difícil caminar; la meitat dels nans no van arribar com a nans a l'escola.
L'any que el petroler anomenat Prestige es va enfonar i va embrutar de txapapote les costes de Galícia la disfressa era un mono de faena blanc tacat amb alquitrà.
N'han fet de bones! I quan ens vam disfressar d'obrers de la construcció! Pel poble anàvem prenent mesures per arreglar voreres i fer cases. Sergi Martí que enguany és tutor de Primer D era l'encarregat d'obra i portava dues patilles pintades amb carbonet i al cap es va posar un mocador amb quatre nucs igualet igualet que feien els nostres iaios quan anaven al bancal.
Qui millor s`ho passaven eren els més menuts, tots igualets.Quanta faena feien les mestres. Amb quina il.lusió desfilaven per l'Avinguda de la Fira! I quines caretes les del seus pares i mares veient-los!.
És bonic ser una altra persona durant unes hores, es perd la vergonya i la vergonya cria ronya que és una malaltia de la pell molt desagradable.
Ës bonic el bon rotllo , divertir-se sense necessitat de beure alcohol o haver de fumar.
Ës bonic seguir la bromes de bon rotllo que ens fan els companys.
Vore riure els demés és molt bonic. Us ho assegure, a més vosaltres ja ho sabíeu!
Opine que és millor el fer-nos la disfressa que comprar-la; jo ho compare a la paella: si la compres la pagues, te la menges i au!. en canvi si la fas tu amb compayia dels teus amics i amigues t'ho passes bé encenent el foc, pelant les verdures, provant-la de sal, xarrant. Bé això és el que jo pense. Un altre dia, si voleu, ja en parlarem.
A l'escola poques voltes hem comprat els tratges, amb bosses d'escombreries (sense usar) cartrons, ampolles de plàstic ... hem creat. D'això es tracta de passar-os-ho bé.
Una volta, en París ,vaig vore una frase pintada en la paret que deia" LA IMAGINATION AU POUVOIR "(els que féu francès sabeu que això vol dir "LA IMAGINACIÓ AL PODER. Jo crec que enguany amb imaginació i sense necessitat de fer grans despesses ens ho passarem bé. Ja voreu com sí !
A la meua vida privada recorde que m`ho vaig passar molt bé un any a Pego . Un alumne em va deixar una tratge de fer misa de l'ermita de la qual el seu avi era sacristà. Mossen Casimir anava repartint estampetes i els presidiaris i malfactors s'agenollaven davant d'ell per a que els confesara. El carnaval crea situacions molt divertides.
En les Carnestoltes tot el món s`ho deu passar molt bé. Si es fan bromes s`ho han de passar bé el que fa la broma i el que és objecte de la broma. Si només s'ho passa bé el que la fa allò no és una broma, jo diria que, disculpeu-me la paraula, allò és una "caguerada".
Bé, us deixe, vaig a vore si arreplegue quatre caixes de cartró de la botiga de baix per a preparar-me una bona disfressa.
SALUT valents!.
SALUT valentes!




2 comentarios:

  1. Casimir, molt bon blog, és molt interesant, i et distraus llegint-lo, m'encanta. :)

    ResponderEliminar
  2. Per cert, hem pareixen bolt bones les idees i les coses que feu :))

    ResponderEliminar